La falcata ibèrica

La falcata és l'arma més característica de la cultura ibèrica. Aquest exemplar trobat a Vilajoiosa té un full de 44 cm i està format per tres làmines de metall forjat, unides entre si a "la calda", és a dir, en calent martellejant les tres fulles sobre una enclusa al roig de la farga.
 
Les característiques que la diferencien d'altres espases contemporànies utilitzades per altres cultures són l'amplada de la seua fulla, el doble tall (principal i dorsal), el perfil en "S" de la seua fulla i l'empunyadura en forma de cavall o d'au. El full central, més gruixuda que les laterals, es perllonga fins a l'empunyadura, d'aquesta manera, la falcata és una arma fabricada com una única peça de ferro, fent-la així molt més fort. El tall principal en "S" fa que el cop contundent siga més fort i el tall dorsal permet utilitzar la falcata com a arma punxant a més de tallant.
 
Les acanaladures que apareixen en el full són per alleugerir el seu pes sense disminuir la resistència, amb elles es milloren les qualitats de resistència, lleugeresa i flexibilitat, a més de millorar la seua estètica. Per tant, cal descartar la teoria poc creïble, que la funció d'aquestes estries fora facilitar l'entrada d'aire per a agreujar les ferides de l'enemic. Si aquesta fora la seua funció, les estries haurien d'arribar fins a la punta de la falcata i això no passa en cap de les falcates localitzades fins al moment. A més el full hauria de penetrar 10-15 cm en el cos de l'enemic, perquè l'aire pogués entrar a la ferida, en aquest cas, l'entrada d'aire seria el menys important.
 
L'empunyadura té forma de cap de cavall i es corba sobre la mà que l'empunya. Sobre el metall anirien unes catxes de fusta o os, que segur van desaparéixer a la pira funerària, i aquestes catxes unides amb uns claus de bronze al metall, també amb funció decorativa, ja que el clau situat més a l'extrem, serveix d’ull del cap de l'animal. Respecte a la seua mida, s'ha especulat que els ibers tenien les mans molt xicotetes o eren de baixa estatura, però, s'ha comprovat que es poden empunyar a la perfecció. Una altra dada curiosa d'aquesta arma ibera, és que la mesura de l'obertura de l'empunyadura és constant d'uns 11 cm en totes les falcates aparegudes, a diferència de la variabilitat que hi ha a la longitud de les fulles que solen mesurar de 32 a 61cm.
 
Juntament amb la falcata es va trobar l'estructura de la beina, que probablement fora de cuir, encara que no s'ha conservat. Les vores estarien reforçades amb una cantonera d'una fina làmina de ferro, a més de quatre reforços horitzontals de la mateixa metall. El segon i el tercer reforç tindrien un lleuger eixamplament perquè pogués entrar el ganivet afalcatat en aquest buit i també unes anelles per poder portar-la penjada del tahalí de suspensió. Es portava penjada de l'espatlla, creuant el pit de forma gairebé horitzontal en comptes de vertical.
 
Vols veure la peça en 3D en la nostra col·lecció de Sketchfab? Fes clic ací.
 
Necròpolis ibèrica del Poble Nou, sector Quintana, Tomba 37
Long.: 557 mm; ample: 67 mm
Cronologia: s. V-IV aC.
Nº inv. Vilamuseu 011011 i 011030